“La
creativitat és contagiosa. Passa-la”. Estem fent cas de les
sàvies paraules d'Einstein?, els mestres som els culpables d'haver
escampat una epidèmia anomenada creativitat entre els alumnes de les
nostres escoles?, o més aviat, estem ajudant a combatre-la amb
receptes no preinscrites?
Abans
de respondre a totes aquestes qüestions, és cabdal que posem sobre
la taula la pregunta: què és la creativitat? Vygotsky (1986), des
d'un punt de vista social i cultural, afirma que la creativitat no
sorgeix sobtadament, sinó que amb lentitud i gradualment. De manera
que cada període infantil li correspon la seva pròpia forma de
creació. L'autor defensa que totes les idees creatives que
emergeixen, sempre es construeixen amb materials que prenem del món
real. D'aquesta manera arriba a la conclusió que “cuanto más rica
sea la experiencia humana, tanto mayor será el material del que
dispone esa imaginación. Por eso la imaginació del niño es más
pobre que la del adulto, por ser menor su experiencia” (Vygotsky,
1986:17). Es pot dir, doncs, que el coneixement va estretament lligat
amb la creativitat; com més coneixement tingui l'individu, més
creativitat desenvoluparà. Per tant, per incrementar la creativitat
dels infants, cal augmentar el nombre d'experiències.
Des
de l'escola ens hem de qüestionar si el que fem és incrementar el
nombre d'experiències o al contrari, les reduïm i ens limitem a
reproduir models estereotipats. Quantes vegades els infants surten
de l'escola amb obres o creacions que sembla que hagin sortit d'una
cadena de muntatge en una indústria?, quantes vegades els infants es
limiten a fer allò que indica el mestre?... potser us dieu que no
són gaires, que cada infant sempre té dret d'expressar-se com ell
vol. Però, canviaríeu d'opinió si us demano com feu les portades
de l'àlbum que s'emporten al final de cada trimestre, o com són els
detalls que s'emporten per algunes festes, o què es penja com a
decoracions per les classes o pels passadissos de l'escola...
Hem
de proposar activitats on es respecti el gust de cada infant, on se'l
deixi expressar lliurement i, al final, pugui sentir que el resultat
ha sigut una creació seva. Quan a classe faig una proposta artística
sempre intento exposar d'un principi les possibilitats que tenen un
material i després deixo el marge perquè cada infant pugui
experimentar.
A
tall d'exemple, quan fem pintura els deixo els colors bàsics amb
l'objectiu que ells es facin les seves pròpies barreges i obtinguin
la paleta de colors que desitgen. A banda de deixar-los el pinzell,
també se'ls pot deixar una caixa amb altres objectes com esponges,
forquilles, escuradents, cotó... amb tota aquesta infinitat de
possibilitats ells poden decidir què utilitzar i què no. En el
moment de crear alguna decoració per la classe és interessant
deixar tot de material de rebuig (rotllos de paper de cuina, taps de
suro, diferents papers, fulles...) sobre una taula i que cada nen i
nena faci la seva creació.
Avui
us ensenyo les portades què hem creat per l'àlbum del projecte de
l'any que es diu emocionAR-Te. Com veieu tots segueixen un mateix
model, però han sorgit creacions úniques. Així doncs, us animeu a
contagiar la creativitat?, estic convençuda que utilitzeu tècniques
molt interessants a la classe que m'agradaria molt conèixer. Perquè
per contagiar també cal compartir!
Vygotsky, L. (1986). La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Akal.
