Contagiem la creativitat

“La creativitat és contagiosa. Passa-la”. Estem fent cas de les sàvies paraules d'Einstein?, els mestres som els culpables d'haver escampat una epidèmia anomenada creativitat entre els alumnes de les nostres escoles?, o més aviat, estem ajudant a combatre-la amb receptes no preinscrites?

Abans de respondre a totes aquestes qüestions, és cabdal que posem sobre la taula la pregunta: què és la creativitat? Vygotsky (1986), des d'un punt de vista social i cultural, afirma que la creativitat no sorgeix sobtadament, sinó que amb lentitud i gradualment. De manera que cada període infantil li correspon la seva pròpia forma de creació. L'autor defensa que totes les idees creatives que emergeixen, sempre es construeixen amb materials que prenem del món real. D'aquesta manera arriba a la conclusió que “cuanto más rica sea la experiencia humana, tanto mayor será el material del que dispone esa imaginación. Por eso la imaginació del niño es más pobre que la del adulto, por ser menor su experiencia” (Vygotsky, 1986:17). Es pot dir, doncs, que el coneixement va estretament lligat amb la creativitat; com més coneixement tingui l'individu, més creativitat desenvoluparà. Per tant, per incrementar la creativitat dels infants, cal augmentar el nombre d'experiències.

Des de l'escola ens hem de qüestionar si el que fem és incrementar el nombre d'experiències o al contrari, les reduïm i ens limitem a reproduir models estereotipats. Quantes vegades els infants surten de l'escola amb obres o creacions que sembla que hagin sortit d'una cadena de muntatge en una indústria?, quantes vegades els infants es limiten a fer allò que indica el mestre?... potser us dieu que no són gaires, que cada infant sempre té dret d'expressar-se com ell vol. Però, canviaríeu d'opinió si us demano com feu les portades de l'àlbum que s'emporten al final de cada trimestre, o com són els detalls que s'emporten per algunes festes, o què es penja com a decoracions per les classes o pels passadissos de l'escola...

Hem de proposar activitats on es respecti el gust de cada infant, on se'l deixi expressar lliurement i, al final, pugui sentir que el resultat ha sigut una creació seva. Quan a classe faig una proposta artística sempre intento exposar d'un principi les possibilitats que tenen un material i després deixo el marge perquè cada infant pugui experimentar.

A tall d'exemple, quan fem pintura els deixo els colors bàsics amb l'objectiu que ells es facin les seves pròpies barreges i obtinguin la paleta de colors que desitgen. A banda de deixar-los el pinzell, també se'ls pot deixar una caixa amb altres objectes com esponges, forquilles, escuradents, cotó... amb tota aquesta infinitat de possibilitats ells poden decidir què utilitzar i què no. En el moment de crear alguna decoració per la classe és interessant deixar tot de material de rebuig (rotllos de paper de cuina, taps de suro, diferents papers, fulles...) sobre una taula i que cada nen i nena faci la seva creació.

Avui us ensenyo les portades què hem creat per l'àlbum del projecte de l'any que es diu emocionAR-Te. Com veieu tots segueixen un mateix model, però han sorgit creacions úniques. Així doncs, us animeu a contagiar la creativitat?, estic convençuda que utilitzeu tècniques molt interessants a la classe que m'agradaria molt conèixer. Perquè per contagiar també cal compartir!

Vygotsky, L. (1986). La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Akal.